Non stresssss

En època d'exàmens i notes que no ens diuen, què millor que una proposta per a fer passar l'estrès?
Us deixo amb un link.És per aquelles persones que, no estant conformes amb la política capitalista que impera el nostre món, tenen ganes de fer quelcom útil per a tots. Als EUA ha movilitzat a una bona part de la població:

http://www.planetdan.net/pics/misc/georgie.htm

(només una petita instrucció: si s'encalla, moveu el cos amb el mouse)

Matins.si vs matins.no

No som els únics que diem prou (d'estudiar, d'examens, de no tenir encara la majoria de notes, de les hores perdudes davant dels apunts sense aprofitar el temps...). Encara que el Cuní diu prou a altres coses...

De totes maneres, la realitat sempre supera la ficció...

El món està acabat!

Tykwer, Beslon et Portman aiment Paris

Y te aceptaron, desde luego. Dejaste Boston para trasladarte a Paris. A un piso pequeño de la calle Faubourg Saint-Denis. Yo te enseñé el barrio, mis padres, mi colegio. Te presenté a mis amigos, a mis padres. Escuché los textos que tu ensayabas, tus cantos, tus esperanzas, tus deseos, tu música. Tu escuchaste la mía, italiano, alemán, mis pinitos de ruso. Yo te regalé un walkman. Tu me regalaste una almohada. Y un día, me besaste. El tiempo pasaba, el tiempo volaba y todo parecía tan fácil, tan sencillo, nuevo, tan rico, íbamos al cine, íbamos a bailar, íbamos de compras, reíamos, tu llorabas, nos afeitábamos. De vez en cuando tu gritabas, sin ningún motivo o por motivo a veces. Sí, a veces tenías motivo. Yo te acompañaba al Conservatorio, yo estudiaba para mis exámenes, yo escuchaba tus clases de canto, tus esperanzas, tus deseos, tu música, tu escuchabas la mía, los dos estábamos cerca, tan cerca, siempre tan cerca, íbamos al cine, íbamos a nadar juntos, tu gritabas, con motivo a veces y otras sin motivo. El tiempo pasaba, el tiempo volaba. Yo te acompañaba al Conservatorio, yo estudiaba para mis exámenes, tu me escuchabas hablar en italiano, en alemán, en ruso, en francés. Yo estudiaba, tu gritabas, a veces con motivo. El tiempo pasaba. Yo estudiaba para mis exámenes, tu gritabas...

MRP

Rodatge IDV aquest estiu

Tota persona hauria de tenir un fill, haver plantat un arbre i escrit un llibre abans de morir.
Com que de moment només he canviat de test alguna que altra planta, i les altres opcions em queden una mica llunyanes, d'aquí poc posaré en marxa el que anomenarem IDV (intent de videoclip). Ja que ni a teories, ni a estructura ni a pràctica de cine ens ensenyaran com és de dur aquest món, haurem de començar a buscar productors & company. S'accepta de tot.



P.D.: Res de càstings burocràtics, aquí diem ben clar que funcionem per enxufes i suborns

Church on Sunday

Els diumenges a casa dels bons catalans es passaven veien aquest home. Aquest capítol és per la Paula /amblacalma, ella ja sap perquè...



Felicitats!! i ALELUYA!

Preguntes existencials

És dissabte per la tarda. Surts de casa. Agafes el metro i et baixes a Urquinaona. Esquives les mil persones que hi ha al carrer i que s'han aliat per fer que arribis més tard del que ja fas. Arribes. Et trobes amb els altres que també fan un quart d'hora tard. Camines en busca d'un regal que no sigui tan sentimental com el dels 18 anys, però que agradi igualment. Només us ve al cap la segona part del regal, aquella que serveix per fer unes rises. Evidentment es tracta d'un pac de condons de gustos i colors. Entres a una condoneria. Surts i vas a una altra condoneria. Tenen el mateix a tot arreu. Comença a ploure de sobte. Ningú porta paraigües. Tots heu pensat al sortir de casa que els altres ja en portarien. La bombeta s'encén de cop i teniu idea d'un possible regal. Sortiu al carrer corrent entre els guiris per anar-lo a comprar. No sabeu molt bé quina talla agafar. Per fi teniu regal. No teniu ganes de tornar a casa. Decidiu anar a menjar alguna cosa. Como no, la gula pot amb vosaltres. Xocolata, nata i xurros. Tan de dolç no és bo. O poder sí. Entre cullerada i cullerada sorgeixen dues observacions de l'estupidesa de la humanitat.

· Per què quan passem un carrer per on venen cotxes, tenim el pas en vermell i estem apunt de morir atropellats, l'únic que se'ns acudeix és riure? La risa prolonga la vida, però en aquests casos també?

· Per què quan plou arronsem els hombros cap a dalt, com protegint les orelles? Realment així ens mullarem menys?