Rest In Peace

L'imsomni és desesperant i detestable. Donar mil i una voltes al llit, provar totes les postures habidas y por haber. Tapar-se, obrir el llum, destapar-se, tancar el llum. Posar una pel·lícula sense so per avurrir-se, tornar a començar el llibre que hem abandonat dues vegades, sabent que a la tercera continua sense anar la vençuda. Agafar un altre coixí, tornar a tapar-se i destapar-se, beure aigua, contar fins l'infinit, descontar-se i tornar a començar. Obrir el ulls, tancar els ulls, obrir els ulls, tancar els ulls. Posar el cap on han d'anar els peus. Cantar interiorment una cançó sencera. Llegir missatges del mòbil. Aguantar la respiració (aquest és un mètode per fer passar el singlot, però que no quedi per provar...), fer abdominals, intentar totes les receptes casolanes que prometen combatre contra el descetllament i que l'únic que fan és això, prometre. Però sobretot desesperar-se perquè cada vegada queda menys hores per llevar-se. I no em vingueu amb la història de les ovelles, si us plau!