Vincent

Vincent Malloy tiene siete años. Es un niño cariñoso y obediente. Para su edad es muy formal y responsable. Pero sueña con ser como Vincent Price. Le gusta vivir con su hermana, su perro y sus gatos. Aunque preferiría una mansión llena de arañas y murciélagos. En ella imaginaría horrores sin cuento. Y recorrería los oscuros salones abatido y atormentado. Vincent se muestra muy amable cuando su tía viene a visitarle. Pero se la imagina convertida en figura de museo de cera. Le gusta hacer experimentos con su peroo Abacrombie. Quisiera transformarlo en un horrible zombie. Cuando lo consiga, podrán salir a buscar a sus víctimas entre la niebla londinense. A pesar de tan lúgubres y criminales fantasías, le gusta mucho pintar y leer. Mientras otros niños leen humor y aventuras, el autor preferido de Vincent es Edgar Allan Poe. Una noche, mientras leía un cuento espantoso, un pasaje le hizo palidecer. La horrible noticia le dejó anonadado. Su amada esposa había sido enterrada viva. Excavó su tumba para asegurarse de que estaba muerta. Sin darse cuenta de que su tumba era el macizo de flores de su madre. Ésta, castigó a Vincent en su habitación. Había sido condenado al torreón maldito. Donde pasaría el resto de su vida solo, con el retrato de su bellísima esposa. Así pues, estaba solo, enloquecido, encarcelado, maldito. Cuando la madre de Vincent entró de repente en la habitación y dijo. Si quieres puedes salir a jugar. Hace sol, hace un día maravilloso. Vincent quiso contestar, pero no pudo emitir sonido alguno. Tantos años de aislamiento le había debilitado en extremo. Así que cogió un papel y garabateó con la pluma. Estoy poseído por esta casa. Jamás podré abandonarla. Su madre repuso: “no estás poseído ni encarcelado. Sólo son imaginaciones tuyas. No eres Vincent Price. Eres Vincent Malloy. No estás atormentado ni loco. No eres más que un niño. Tienes siete años y eres mi hijo. Quiero que salgas al aire y al Sol a jugar”. Ya más calmada se alejó por el pasillo. Mientras Vincent retrocedía despacio hacia la pared. La habitación empezó a moverse, a temblar y a crujir. Su horrible locura había llegado al máximo. Vio a Abacrombi, su esclavo zombie. Su esposa le llamaba desde la tumba, y desde su ataúd le hacía extrañas peticiones. A través de las grietas de la pared se tendían hacia él manos de esqueletos. Todos los horrores y alucinaciones que se habían arrastrado por sus sueños transformaron su risa enloquecida en un grito de terror. Quiso escapar de su demencia; se dirigió a la puerta, pero cayó desmayado, casi sin vida, al suelo. Con un hilo de voz, suave y muy lentamente, citó unos versos de “El cuervo” de Edgar Allan Poe. Se elevará mi alma desde esa sombra que en el suelo yace... Nunca jamás.



Tim Burton's Vincent

Curly step

La paranoia mai ha estat bona. Que es borri el projecte final dos cops sense cap motiu el dia abans d'entregar-ho, tampoc. Esperem que a la nostra estimada rata li agradi i ens posi good mark.

Jódete

En este rincón del mundo tenemos palabras para hacer el amor, por supuesto. Pero ni en árabe ni en hebreo existe una expresión para decirle a alguien cuando estamos furiosos <>. Debería ser una bendición, no una maldición. <>. Cuando me siento feliz me gustaría decirle a todo el mundo: <<¡Jodeos todos!¡Que joda el mundo entero!>>. Noah Gordon dixit.

Don't panic

Se despidió con un inesperado mail y nos dejó con nuestas penas. Adiós muy buenas y si te(me) he(has) visto no me(te) acuerdo(acuerdas)? Triste. Bua bua y bla bla. Pasan las semanas y todo sigue
igual de el fatídico martes. Bienvenida rutina, nunca antes te había valorado bien. Lost. Poco a poco vuelve la música. Volveran también las películas aunque tardaran un poco más en llegar. Agua y fiesta. Ahora vienen se le llama Ibiza y Australia. Aun espero respuestas. Por favor, contesta.
Terminar para volver a empezar.

Déjà vu

Últimamente los puentes se convierten en un domingo por la tarde prolongado. Ni la manta ni el café ni la música consiguen evocarte una leve sonrisa. Y no es la primera vez. A veces parece que el mundo se haya vuelto en contra, corrección, el mundo no, los amigos. Algunos dirían que son tan solo paranoias. Ojalá sea cierto. De todas formas actualizar dos días seguidos de forma tan tonta no es casual.
Os dejo con un vídeo que contribuye al estado lúdico-depresivo del soleado día de hoy. A j seguro q le gustará.

No siempre es oro todo lo que reluce

quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero
quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero quiero

puedo decirlo más alto pero no más claro

y si todos los problemas fueran como el que tiene el chico de la guitarra, seguramente sería la persona más feliz del mundo

Nip/Tuck makes me beautiful

Possiblement, el millor final de les quatre temporades.

nervioso, sa. adj. Que tiene nervios. 2. Perteneciente o relativo a los nervios. 3. Aplícase a la persona cuyos nervios se excitan fácilmente. 4. Por ext., dícese de la persona inquieta e incapaz de permanecer en reposo. 5. fig. Fuerte y vigoroso. 6. Bot. V. hoja nerviosa. 7. Anat. V. filete nervioso. 8. Anat. V. centros nerviosos.

Esto es Esparta!!

Suposem que fem un viatge a Menorca. Suposem que quedem un divendres a les 4'30 am davant el cavall negre de l'aeroport. Arribem a l'illa a les 7 am. Suposem que una maleta s'ha quedat a Barcelona. Suposem que durant 8 dies ens movem per Maó, Punta Prima, Son Bou, Es Grau, Cala'n Porter, Cales Coves, Cala Tomas, Binigaus, Cala Galdana, Macarella, Macarelleta, i Binibeca. Estem vivint en una comunca hippie? Suposem que hi ha un gat negre que bategem com a SpiderCat. Els MaiMais descobreixen secrets, no tan secrets i alguna que altra mentida. Divisió entre Alfes i Betes (potser fins i tot algun Delta). Suposem que fem més de 400 fotografies caloroses, que els gelats són simplement una broma i que 30 cerveses en una sola nit poden fer molt mal, encara que no tant com un peu trencat.

Suposem que, simplement, estem enyorats.

Rest In Peace

L'imsomni és desesperant i detestable. Donar mil i una voltes al llit, provar totes les postures habidas y por haber. Tapar-se, obrir el llum, destapar-se, tancar el llum. Posar una pel·lícula sense so per avurrir-se, tornar a començar el llibre que hem abandonat dues vegades, sabent que a la tercera continua sense anar la vençuda. Agafar un altre coixí, tornar a tapar-se i destapar-se, beure aigua, contar fins l'infinit, descontar-se i tornar a començar. Obrir el ulls, tancar els ulls, obrir els ulls, tancar els ulls. Posar el cap on han d'anar els peus. Cantar interiorment una cançó sencera. Llegir missatges del mòbil. Aguantar la respiració (aquest és un mètode per fer passar el singlot, però que no quedi per provar...), fer abdominals, intentar totes les receptes casolanes que prometen combatre contra el descetllament i que l'únic que fan és això, prometre. Però sobretot desesperar-se perquè cada vegada queda menys hores per llevar-se. I no em vingueu amb la història de les ovelles, si us plau!

B.B.B (Barcelona Beach Baywatcher)

És realment curiós la de personatges que podem trobar a les platges de Barcelona, sobretot a la de la Barceloneta. Després de passar-hi unes quantes hores hem arribat a diverses conclusions.
La primera d'elles és que no cal viatjar per tenir la sensació de ser estranger. Italians, anglesos, alemans, suecs, japonesos... (els distindireu pels tons de pell). On estan els catalans? És com buscar una agulla en un pallar. La segona conclusió és que hi ha un monopoli de professions establert. Les xines et passen pel costat oferint suculents massatges fets amb oli de bany, els de països islàmics et venen beer, cola, acua i drugs (per aquest ordre), els indis et volen vendre talls de coco, mentre que els argentins et volen encolomar passes vip per Pacha. Continuant amb el llistat no podem deixar de parlar dels animals. Els coloms es passegen per la teva tovallola mentre t'estàs banyant, i els peixos (que possiblement tenen tres ulls), perdent tot pudor i et van tocant peus i cames. I no podem oblidar que la sorra, malauradament, no s'ho empassa tot, i que enlloc d'anar-te a banyar, sembla que entris en un rocòdrom. Suposo que no caldrà parlar dels modelitos típics veraniegos, i deixarem que vosaltres mateixos us imagineu el bonic panorama...

De totes maneres som capaços de superar el petit colapse pensant que Menorca és ja (o semi ja)

Non stresssss

En època d'exàmens i notes que no ens diuen, què millor que una proposta per a fer passar l'estrès?
Us deixo amb un link.És per aquelles persones que, no estant conformes amb la política capitalista que impera el nostre món, tenen ganes de fer quelcom útil per a tots. Als EUA ha movilitzat a una bona part de la població:

http://www.planetdan.net/pics/misc/georgie.htm

(només una petita instrucció: si s'encalla, moveu el cos amb el mouse)

Matins.si vs matins.no

No som els únics que diem prou (d'estudiar, d'examens, de no tenir encara la majoria de notes, de les hores perdudes davant dels apunts sense aprofitar el temps...). Encara que el Cuní diu prou a altres coses...

De totes maneres, la realitat sempre supera la ficció...

El món està acabat!

Tykwer, Beslon et Portman aiment Paris

Y te aceptaron, desde luego. Dejaste Boston para trasladarte a Paris. A un piso pequeño de la calle Faubourg Saint-Denis. Yo te enseñé el barrio, mis padres, mi colegio. Te presenté a mis amigos, a mis padres. Escuché los textos que tu ensayabas, tus cantos, tus esperanzas, tus deseos, tu música. Tu escuchaste la mía, italiano, alemán, mis pinitos de ruso. Yo te regalé un walkman. Tu me regalaste una almohada. Y un día, me besaste. El tiempo pasaba, el tiempo volaba y todo parecía tan fácil, tan sencillo, nuevo, tan rico, íbamos al cine, íbamos a bailar, íbamos de compras, reíamos, tu llorabas, nos afeitábamos. De vez en cuando tu gritabas, sin ningún motivo o por motivo a veces. Sí, a veces tenías motivo. Yo te acompañaba al Conservatorio, yo estudiaba para mis exámenes, yo escuchaba tus clases de canto, tus esperanzas, tus deseos, tu música, tu escuchabas la mía, los dos estábamos cerca, tan cerca, siempre tan cerca, íbamos al cine, íbamos a nadar juntos, tu gritabas, con motivo a veces y otras sin motivo. El tiempo pasaba, el tiempo volaba. Yo te acompañaba al Conservatorio, yo estudiaba para mis exámenes, tu me escuchabas hablar en italiano, en alemán, en ruso, en francés. Yo estudiaba, tu gritabas, a veces con motivo. El tiempo pasaba. Yo estudiaba para mis exámenes, tu gritabas...

MRP

Rodatge IDV aquest estiu

Tota persona hauria de tenir un fill, haver plantat un arbre i escrit un llibre abans de morir.
Com que de moment només he canviat de test alguna que altra planta, i les altres opcions em queden una mica llunyanes, d'aquí poc posaré en marxa el que anomenarem IDV (intent de videoclip). Ja que ni a teories, ni a estructura ni a pràctica de cine ens ensenyaran com és de dur aquest món, haurem de començar a buscar productors & company. S'accepta de tot.



P.D.: Res de càstings burocràtics, aquí diem ben clar que funcionem per enxufes i suborns

Church on Sunday

Els diumenges a casa dels bons catalans es passaven veien aquest home. Aquest capítol és per la Paula /amblacalma, ella ja sap perquè...



Felicitats!! i ALELUYA!

Preguntes existencials

És dissabte per la tarda. Surts de casa. Agafes el metro i et baixes a Urquinaona. Esquives les mil persones que hi ha al carrer i que s'han aliat per fer que arribis més tard del que ja fas. Arribes. Et trobes amb els altres que també fan un quart d'hora tard. Camines en busca d'un regal que no sigui tan sentimental com el dels 18 anys, però que agradi igualment. Només us ve al cap la segona part del regal, aquella que serveix per fer unes rises. Evidentment es tracta d'un pac de condons de gustos i colors. Entres a una condoneria. Surts i vas a una altra condoneria. Tenen el mateix a tot arreu. Comença a ploure de sobte. Ningú porta paraigües. Tots heu pensat al sortir de casa que els altres ja en portarien. La bombeta s'encén de cop i teniu idea d'un possible regal. Sortiu al carrer corrent entre els guiris per anar-lo a comprar. No sabeu molt bé quina talla agafar. Per fi teniu regal. No teniu ganes de tornar a casa. Decidiu anar a menjar alguna cosa. Como no, la gula pot amb vosaltres. Xocolata, nata i xurros. Tan de dolç no és bo. O poder sí. Entre cullerada i cullerada sorgeixen dues observacions de l'estupidesa de la humanitat.

· Per què quan passem un carrer per on venen cotxes, tenim el pas en vermell i estem apunt de morir atropellats, l'únic que se'ns acudeix és riure? La risa prolonga la vida, però en aquests casos també?

· Per què quan plou arronsem els hombros cap a dalt, com protegint les orelles? Realment així ens mullarem menys?

Remember when...

Ordenant el correu, per tal d'evitar de qualsevol manera enfrontar els mil treballs que ens esperen, he trobat aquest mail.


Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito ... dónde vas tu tan bonito?... a la era verdadera ... pim pom fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple ... "No ha valgut!!! " Els errors es solucionaven dient simplement ..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola ... Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda. Per a salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc ... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit ... El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia ... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut escollit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a la pissara, i comentar l'últim capítol de Bola de drac...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més... una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.


L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!

¿volando voy?

El 2006, l'Aeroport de Barcelona va augmentar un 10'5% el seu tràfic de passatgers, posicionant-se el cinquè en el rànquig mundial de creixement. És més, durant aquest mateix any, el nombre total de passatgers supera els 30 milions.
Veient aquestes dades, no seria més normal i comprensible que els vols internacionals sortissin de Barcelona i que no estiguéssim obligats a viatjar fins a la capital? Ara per ara hem de passar per Madrid si volem anar, per exemple, a Nova York, República Dominicana o Indonèsia. Aquest fet no només suposa pèrdua de temps i/o maletes, sinó que també ens toca la butxaca.

És per aquest motiu que s'ha creat un manifest per un aeroport internacional amb gestió pròpia. Som gairebé 24.000 adherits, i en podem ser tants més...!

http://www.aeroportintercontinental.cat/

Callejon sin salida

Els humans tenim la tendència a queixar-nos per tot, encara que després ens encanta compatir amb els altres i voler ser (o semblar) el més desgraciat de tots. Realment el món està acabat. De totes maneres, no et quexis, sempre pot ser pitjor...

Doncs ara m'enfado i no respiro!

Telemadrid ens torna a mostrar el seu alt nivell d'intel·ligència i objectivitat amb aquest documental.
"La situación de persecución que sufre el castellano en todos los ámbitos de la vida pública en Cataluña, se ve reflejada en este documental de El Mundo TV emitido en Telemadrid el 09-04-2007."

Persones susceptibles o amb problemes cardíacs, absternir-se; mala llet assegurada.

Una de sobredosis, siusplau

Ezequiel 25-27: El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la avaricia de los egoístas y la tiranía de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a les débilos del Valle de la Oscuridad. Porque Él es el verdadero guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos. ¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡¡¡Y TÚ SABRÁS QUE MI NOMBRE ES YAVÉ, CUANDO MI VENGANZA CAIGA SOBRE TI!!!

BANG

(i un cap rebentat al seient del darrera)

Doncs això, que la venjança és un plat que es serveix fred, i sinó tiempo al tiempo...





Per començar, muerte a la rutina!

.:: ella fue a nacer, en una fría sala de hospital ::.

Recordant la primera frase de la cançó Solo pienso en ti de Víctor Manuel comença aquest nou blog. Us preguntareu, què hi trobarem aquí? Serà interessant? Ens descobrirà la fórmula màgica per trobar la pedra filosofal? Possiblement, i el més segur, és que no. De fet, és simplement un blog amb una personalitat per autodescobrir. Així va néixer també el fotolog i bé podem veure un considerable canvi (des de les, diguem, inexpertes fotos del començament, als intents actuals de millorar).

Us deixo, per començar, amb una imatge d'un despertar qualsevol a chez moi