Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito ... dónde vas tu tan bonito?... a la era verdadera ... pim pom fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple ... "No ha valgut!!! " Els errors es solucionaven dient simplement ..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola ... Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda. Per a salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc ... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit ... El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia ... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut escollit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a la pissara, i comentar l'últim capítol de Bola de drac...
Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més... una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.
L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!
4 comentaris:
Sí. Vint duros per comprar-te un calipo, dos totxos i una nube per menjar-te-la cremada amb un mechero dels teus pares (l'únic ús que li faries fins l'adolescència). Tinc cromos de Bola de drac. Ninus de Bola de drac. Una pilota de goma del Barça. Diversió asegurada. Banyador dels 90 amb tons liles i blaus clars, ben llampant. Platja, després piscina. Dinar. Desafies al mitificat 'tall de digestió' i tornes a l'aigua. Susha i Emilio Aragón. Jo sóc sucre! Un conejito de la suerte i un pica-paret. Mama un ratet més. Papa ma dit la mama que em deixa més rato. Valeee. Ja puju :´(
ke bonic ser petiiit! snif snif...
No ploris Mireia!! Es pot seguir sent petit amb 18 anys, 20 o 30; mentre duri la il·lusió i les ganes de fer coses, què importa l'edat?! I si em diuen infantiloid per mirar dibuixos i jugar a la DS, que m'ho diguin!! A més a més, no eren igual de pesades les classes de mates de primària que les classes de psicologia, teories, estructura, documentació, història de la uni? Serem més viejos, amb més arrugues i ens canserem més depressa, però tampoc ha canviat gaire cosa!!
Vull un calipo de maduixa!! :P
P.D.: Veig que al final les instruccions pel contador han funcionat! xD
Tu descrius molt millor el que ens feia feliços a la nostra infància que jo al meu fotolog...
Què bonic ser petit de nou i disfrutar dels petits plaers que ens donava la vida!!!!!!!
Vull tenir 13 anys menys!!! Amb 3 anys era totalment feliç :-)
Publica un comentari a l'entrada