Remember when...

Ordenant el correu, per tal d'evitar de qualsevol manera enfrontar els mil treballs que ens esperen, he trobat aquest mail.


Te'n recordes d'aquell temps...quan les decisions importants es prenien mitjançant un pràctic "Pito pito colorito ... dónde vas tu tan bonito?... a la era verdadera ... pim pom fuera"? Es podien arreglar les coses amb un simple ... "No ha valgut!!! " Els errors es solucionaven dient simplement ..."Tornem a començar". El pitjor càstig era escriure 100 vegades "No tornaré a...". Tenir molts diners només significava poder comprar-te un gelat, o una bossa de xuxes quan sorties de l'escola ... Fer una muntanya de sorra podia mantindre'ns feliçment ocupats durant tota una tarda. Per a salvar els nostres companys només calia un crit de "salvats"... Quan enfadar-se era dir "no t'estic"... Sempre descobries les teves més ocultes habilitats a causa d'un "A que no fas això?", no hi havia res més prohibit que jugar amb foc ... "Tonto l'últim" era el crit que ens feia córrer com bojos, fins que sentíem com el cor ens bategava amb força dins el pit ... El "polis y cacos" era només un joc per al pati, i, per suposat, sempre era molt més divertit ser lladre que policia ... Els globus d'aigua eren la més moderna, poderosa i eficient arma que mai s'havia inventat, la major desil·lusió era haver sigut escollit l'últim en l'equip de fútbol, els germans grans eren el pitjor dels torments, però, també els més gelosos, fidels protectors... Mai faltaven els caramels que tiraven els Reis Mags a Nadal, ni la sorpresa que ens deixaven "els angelets" o el "Ratoncito Pérez"... GUERRA només significava tirar-se boles de paper o trossets de gomes Milán de colors durant les hores lliures o no a classe. Els gelats constituïen el grup dels aliments bàsics i essencials, quan treure-li les rodetes a la bici significava un gran pas a la teva vida... El negoci del segle era aconseguir canviar els deu cromos repetits pel que feia tant de temps que buscaves... Tots s'admiraven si aconseguies creuar la corda mentre botaves, el major tresor era trobar trossos de guix pel terra per poder dibuixar a la pissara, i comentar l'últim capítol de Bola de drac...

Totes aquestes coses ens feien feliços, no necessitàvem res més... una pilota, una corda, i dos amics o amigues amb els que fer el gandul durant tot el dia.


L'ÚLTIM A LLEGIR-HO ÉS TONTOOOOOOO!!!

¿volando voy?

El 2006, l'Aeroport de Barcelona va augmentar un 10'5% el seu tràfic de passatgers, posicionant-se el cinquè en el rànquig mundial de creixement. És més, durant aquest mateix any, el nombre total de passatgers supera els 30 milions.
Veient aquestes dades, no seria més normal i comprensible que els vols internacionals sortissin de Barcelona i que no estiguéssim obligats a viatjar fins a la capital? Ara per ara hem de passar per Madrid si volem anar, per exemple, a Nova York, República Dominicana o Indonèsia. Aquest fet no només suposa pèrdua de temps i/o maletes, sinó que també ens toca la butxaca.

És per aquest motiu que s'ha creat un manifest per un aeroport internacional amb gestió pròpia. Som gairebé 24.000 adherits, i en podem ser tants més...!

http://www.aeroportintercontinental.cat/

Callejon sin salida

Els humans tenim la tendència a queixar-nos per tot, encara que després ens encanta compatir amb els altres i voler ser (o semblar) el més desgraciat de tots. Realment el món està acabat. De totes maneres, no et quexis, sempre pot ser pitjor...

Doncs ara m'enfado i no respiro!

Telemadrid ens torna a mostrar el seu alt nivell d'intel·ligència i objectivitat amb aquest documental.
"La situación de persecución que sufre el castellano en todos los ámbitos de la vida pública en Cataluña, se ve reflejada en este documental de El Mundo TV emitido en Telemadrid el 09-04-2007."

Persones susceptibles o amb problemes cardíacs, absternir-se; mala llet assegurada.

Una de sobredosis, siusplau

Ezequiel 25-27: El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la avaricia de los egoístas y la tiranía de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor que, en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a les débilos del Valle de la Oscuridad. Porque Él es el verdadero guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos. ¡Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquéllos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos! ¡¡¡Y TÚ SABRÁS QUE MI NOMBRE ES YAVÉ, CUANDO MI VENGANZA CAIGA SOBRE TI!!!

BANG

(i un cap rebentat al seient del darrera)

Doncs això, que la venjança és un plat que es serveix fred, i sinó tiempo al tiempo...





Per començar, muerte a la rutina!

.:: ella fue a nacer, en una fría sala de hospital ::.

Recordant la primera frase de la cançó Solo pienso en ti de Víctor Manuel comença aquest nou blog. Us preguntareu, què hi trobarem aquí? Serà interessant? Ens descobrirà la fórmula màgica per trobar la pedra filosofal? Possiblement, i el més segur, és que no. De fet, és simplement un blog amb una personalitat per autodescobrir. Així va néixer també el fotolog i bé podem veure un considerable canvi (des de les, diguem, inexpertes fotos del començament, als intents actuals de millorar).

Us deixo, per començar, amb una imatge d'un despertar qualsevol a chez moi